La informàtica i tot el món relacionat amb la xarxa ha petjat molt fort en aquestes últimes dècades, les persones hem anat canviant les nostres rutines i els nostres mètodes de relació amb els altres. Però hi ha una generació que no ha canviat res sinó que ha crescut en aquest nou món, ja el tenen adherit a la pell i no se'l treuen del damunt, però per contra, reben una formació amb un vestit antic, amb un embolcall que no entenen i que els hi resulta feixuc. Cal que canviem les aules del passat i les del present en unes aules del futur en les que l'alumne faci el seu propi camí cap el coneixement? Les eines de la web 2.0 no han de substituir tot aquell discurs magistral en el que professor queda satisfet de si mateix? La resposta a aquestes preguntes les trobem en els mateixos alumnes, en el seu reduït èxit acadèmic que ens demana amb força un canvi, una innovació, alguna cosa diferent que els faci evolucionar.
Què en penseu? Estem decidits, nosaltres professors, de dur a terme ja aquest nou pas? Volem fer aquest nou camí cap a la xarxa? Doncs si esteu segurs cal que comencem quan més aviat millor, perquè el temps passa i els alumnes no ens esperen, ells no volen indecisos sinó guies segurs que orientin el seu coneixement.
Ja ha arribat l'hora: cal que lluitem tots junts per aconseguir-ho. Mireu aquest vídeo per prendre nota d'allò que serà el futur:
Tenim molta feina a fer. Comencem ja?
Molt d'acord amb la teva intervenció, Carme! Queda molt clar el que vols dir i ho fas molt dinàmic...
ResponEliminaTot i això, i per ser una mica perepunyetes (i com que d'això es tracta això de fer un comentari), només dir que no crec que les eines 2.0 hagin de substituir res, més aviat crec que han de complementar, no crec ni que les eines antigues siguin les úniques (ni per descomptat, les classes magistrals!), però tampoc crec que les eines 2.0 hagin de ser exclusives...
En la meva petita experiència amb adolescents, les relacions cara a cara, els debats, les discussions, etc., també formen part del seu llenguatge, amb la seva gran capacitat afectiva...
Això, segur que també tu estàs d'acord, només per intentar aportar alguna cosa. Salutacions!
Julià
Estic molt d'acord amb tú. Les relacions cara a cara són molt importants entre professor i alumnes, de vegades un somriure, una paraule amable, una mostra d'afecte, un suport,... ajuda més que altres eines ( a més quan hi ha tants alumnes amb greus problemàtiques). L'encert és buscar l'equilibri, el punt mig entre autoritat i afectivitat, entre models antics d'ensenyament i noves tecnologies,... Bé, una divagació més sobre la nostra feina. Gràcies Julià pels teus comentaris.
ResponEliminaHola Carme i Julià
ResponEliminaSense dubtes davant de les TIC poder trobar un bon equilibri per portar.les a les aules es essencial.
Molt bona feina.
Prof. Mercedes Ahumada Torres